Jornada per la llengua - 8 de novembre -

Des de l’Escarot, l’Assemblea de Joves de la Costera, amb la col·laboració de l'assemblea de centre, vam organitzar els següents actes pel dissabte 8 de novembre al C.S.A. La Lloca (C/València, 11. Canals. PPCC):

*19:00h. Xerrada i debat: el català al País Valencià; bilingüisme o marginació?, a càrrec d’un llicenciat en filologia catalana. En clau de País Valencià i Països Catalans, analitzarem la situació del català i les seues perspectives de futur, incidint en la importància de la praxis diària individual en aquest procés.
La xerrada va tindre la participació activa de molts assistents, que van exposar les seues experiències amb la llengua i els immigrants, i van ser analitzades pels assistents en una mena de taula redona.

*21:00h. Sopar popular amb tots els assistents.
Per 6 euros, els assitents van gaudir d'un bon sopar i l'entrada per al concert. El preu de l'entrada per separat va ser de 2 euros.

*22:00h. Nit de cantautors. Crònica d'EL PENJOL (elpenjoll.blogspot.com)
Músiques al vent: Cesk Freixas i Josep Romeu a la Lloca

Dissabte passat al Centre Social Autogestionat La Lloca de Canals i organitzat per L'Escarot-Assemblea de joves de La Costera, tingué lloc la Nit de Cantautors amb la presència del conegut Cesk Freixas (Riutdebitlles) i Josep Romeu (Tarragona). En primer lloc cal donar les gràcies i felicitar a l'Assemblea per l'organització. El Centre Social La Lloca es troba al carrer València nº 11, molt a prop d'on està la cèlebre Lloca, un plataner centenari, i quasi enfront del centre cultural de l'ajuntament de Canals. Es tracta dels baixos d'un edifici, que sense cap tipus de prejudicis, l'Assemblea ha adaptat per a tot tipus d'actes. Només entrar es troba la barra on pots comprar cerveses a 1 euro i on figura un cartell que hi diu poc més o menys: No es poden consumir porros en aquest local; no et drogues, lluita! Mentre sonava ska en català, allí s'havien aplegat unes 70 o 80 persones, la majoria molt joves, però també gent de més de 50 anys diposats a sentir als cantautors que estaven acabant de sopar mesclats amb la resta de la gent. Entre d'altres estaven els xativins de La Taronja Metàl·lica.

Josep Romeu

Amb molt puntualitat i després d'una espontània presentació va eixir a escena Josep Romeu, que portava el seu primer treball Petjades. Romeu és molt jove, senzill i humil. S'acompanya amb la guitarra de forma discreta però suficient. Però això sí, té una excel·lent veu amb la que entona on vol. En alguns moments ens recordava al primer Feliu Ventura, del qual, de fet, va fer una molt bona versió de Si ens queda la cançó. També en feu una versió de La samarreta d'Ovidi Montllor (també versionada per Ventura) i un parell de versions dels Esquirols, una d'elles, la famosa Torna, torna, serrallonga. Entre aquestes intercalà les seues cançons, algunes d'elles, força reivindicatives, com Valset per com partir, que interrompí en alguna ocasió per cridar: Visca la terra! amb la resposta unànim que imagineu. La seua cançó més aplaudida, però, fou Diners, una paròdia dels afanyosos de la pela. Tot i que ja havia actuat a Vallada feia un any, s'acomiadà, emocionant, repetint una i altra vegada que estava molt content d'estar al País Valencià.

Cesk Freixas

Tot seguit, eixí Cesk Freixas, molt més solt amb la guitarra, però no tant amb la veu i abusant una mica dels ritmes rumberos, cosa que paliava amb una major seguretat i espenta a l'escenari. Cesk Freixas és baixet, però d'un aspecte fort i compacte, com si concentrara l'essència d'un guerriller de la cançó. Les seus lletres, més conegudes pels assistents, foren molt corejades. I a l'igual que Josep Romeu, les interrompí per cridar les consignes: Visca la Terra! i altres com socialisme, llibertat o independència. Però de la seua actuació, volem subratllar, sobretot, un detall: Si ja ens havia sorprés molt gratament Josep Romeu en dir que anava a tocar una cançó d'un cantautor de Xàtiva, més ho va fer Freixas, quan entonà el segon tema de la nit: Al vent (versió rumba). Aquesta no sols, quasi que obrí l'actuació, també la tornà a tocar en acabar. Més encara, Freixas hagué de demanar disculpes als canalins quan li dedicà una cançó a "Xàtiva, eixa bonica ciutat"(tot seguit hagué d'afegir: "eh, que Canals també és bonica, eh?"). La cançó era La princesa de la revolta.

La princesa de la revolta

L'emocionada dedicatòria de La princesa de la revolta a Xàtiva, la constant i incontenible voluntat d' al·ludir a la ciutat que tant propera s'olorava des de Canals i les versions de Raimon, Feliu i l'Ovidi per part Freixas i Romeu, diuen molt del què signifiquen i com es perceben encara, Xàtiva, Alcoi i les Comarques Centrals per a molta gent del Principat i altres llocs dels Països Catalans. Això segurament ens hauria de fer reflexionar, al igual que el fet que un grup de joves, sense massa mitjans, puguen organitzar unes jornades i portar a cantants de cert renom (com Freixas) mentre a Xàtiva, per exemple, hem d'aconformar-nos amb vore a Alfonso Rus tocant la bateria i dient-nos burros i titots (açò darrer, pressumptament).